Rebre una herència mai no és un procés senzill. Més enllà de la càrrega emocional que suposa la pèrdua d’un familiar, els tràmits legals i fiscals que acompanyen el traspàs del patrimoni poden convertir-se en un laberint. Entre ells, un dels aspectes que genera més dubtes és l’accés als diners que el difunt tenia als seus comptes bancaris. I aquí és on molts hereus cometen errors que, lluny d’accelerar el procés, poden comportar sancions econòmiques molt elevades i fins i tot conseqüències penals.
Accedir als diners: un camí amb tràmits obligatoris
Tot i que el saldo dels comptes del difunt passa a formar part de l’herència, els hereus no poden disposar-ne de manera immediata ni lliure. El primer pas és esbrinar en quins bancs tenia comptes el difunt. Per això, l’Agència Tributària ofereix un servei que, prèvia acreditació de la condició d’hereu, permet accedir a aquesta informació.
Un cop localitzat el banc, l’entitat exigirà una sèrie de documents: el certificat literal de defunció, el certificat d’últimes voluntats i el testament. En els casos en què no hi hagi testament, serà necessari presentar la declaració judicial d’hereus o una acta notarial de notorietat. Amb aquesta documentació, el banc emetrà un certificat amb els saldos existents en el moment de la mort, document imprescindible per continuar amb el procés.
El paper de l’impost de successions
El següent pas és liquidar l’Impost de Successions i Donacions. Aquest tràmit és clau: sense demostrar que s’ha abonat el tribut, els bancs no permetran accedir als diners heretats. En cas de no disposar de fons per pagar-lo immediatament, la llei preveu la possibilitat de fer-ho amb càrrec als propis diners dels comptes del difunt.
Un cop liquidat l’impost, els hereus hauran d’acreditar l’acceptació i la partició de l’herència. Aquests documents, juntament amb el justificant de pagament, permetran finalment desbloquejar els fons.
En el cas de comptes amb diversos titulars, quan algun d’ells no sigui hereu, s’exigeix a més un escrit signat pels cotitulars on s’especifiqui quina part correspon a l’herència.
Què passa si s’ignoren els tràmits
Aquí resideix l’error més gran: retirar diners dels comptes del difunt sense complir tots aquests passos. El risc no és només fiscal, sinó també penal.
En l’àmbit tributari, Hisenda pot imposar recàrrecs des de l’1% per cada mes de retard fins a sancions del 15% si ha passat un any des del termini de declaració. A més, les multes per no liquidar correctament l’impost oscil·len entre el 50% i el 150% de l’import no declarat, segons la Llei General Tributària.
Però el més greu és que disposar d’aquests fons sense autorització pot considerar-se apropiació indeguda. El Codi Penal preveu per aquest delicte penes de presó d’entre sis mesos i tres anys, que poden ampliar-se fins a sis en casos agreujats, a més de la devolució íntegra dels diners.
La importància de fer-ho bé
En definitiva, heretar comptes bancaris exigeix temps, organització i, en molts casos, assessorament professional. Complir amb els tràmits no només garanteix l’accés legal als diners, sinó que evita convertir una herència en un problema judicial i econòmic que pot prolongar-se durant anys.
El missatge és clar: paciència i compliment de la normativa. Qualsevol drecera pot costar molt més cara que els impostos que, inevitablement, cal pagar.
Per llegir els consells pràctics a l’hora d’heretar comptes bancaris, accedeix en el següent enllaç: https://www.elnacional.cat/oneconomia/ca/economia/error-en-heretar-comptes-bancaris-pot-costar-multa-molt-cara_1489439_102.html
