Context del cas: reclamació de salaris i hores extraordinàries
Una treballadora d’un establiment d’hostaleria va prestar serveis entre el juny del 2021 i el juliol del 2022, inicialment com a ajudant de cambrera i posteriorment com a encarregada, amb jornada de 40 hores setmanals i salari de conveni. En finalitzar la relació laboral, l’empresa va abonar determinats conceptes, però l’empleada va reclamar quantitats addicionals per:
- Festius treballats.
- Un nombre important d’hores nocturnes (617,5).
- Un volum rellevant d’hores extraordinàries (601,25).
El Jutjat Social 2 de Mataró va estimar parcialment la demanda i va condemnar l’empresa a l’abonament de 7.608,83 euros bruts més interessos, i va absoldre FOGASA. L’empresa va recórrer en suplicació davant del TSJ de Catalunya.
El registre diari de jornada com a element central de la prova
La sentència subratlla que a l’empresari se li va requerir en judici l’aportació dels registres de jornada de la treballadora, sense que els aportés. A partir d’aquest incompliment, l’òrgan d’instància, i ara el TSJ, apliquen de manera conjunta:
- Els articles 12.4.c), 34.9 i 35 de l’ET, que regulen la jornada, el temps parcial, les hores extraordinàries i el registre diari de jornada.
- L’article 217 de la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) sobre càrrega de la prova, juntament amb l’article 94.2 de la LRJS, que permet l’anomenada ficta confessió documental.
En aquest marc, el TSJ de Catalunya avala que la manca de registre horari i la seva no-aportació, malgrat el requeriment judicial, permeten presumir la realització de les hores extraordinàries reclamades, sempre que la part treballadora aporti indicis raonables de la realització.
A TENIR EN COMPTE. Tot i que la manca de registre horari pot afavorir el treballador, la sentència subratlla que cal que aquest aporti indicis raonables de la realització de les hores extraordinàries. No n’hi ha prou amb la mera al·legació d’haver treballat més hores; hi ha d’haver un panorama indiciari suficient que permeti una quantificació mínima de les hores reclamades. En cas que el treballador compleixi aquesta càrrega inicial, l’empresa haurà d’aportar el registre horari per desvirtuar les al·legacions.
Obligació de registre horari i doctrina recent de la Sala
La sentència recorda que l’actual apartat 9 de l’article 34 de l’ET imposa a l’empresa l’obligació de:
- Garantir el registre diari de jornada.
- Reflectir l’horari concret d’inici i finalització de la jornada de cada persona treballadora.
- Conservar aquests registres durant quatre anys, a disposició de la plantilla, els seus representants i la Inspecció de Treball.
El TSJ enllaça aquesta reforma amb la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (sentència de 14 de maig del 2019, assumpte C?55/18), que considera contrari al Dret de la UE que la legislació nacional no imposi als ocupadors un sistema que permeti computar la jornada diària.
Partint d’aquest marc, la Sala cita la mateixa jurisprudència i afirma que, des de l’entrada en vigor del règim de registre diari:
«(…) el hecho de no cumplir por el empresario su obligación registro horario supone, conforme a las reglas de la carga de la prueba ( art. 217.7 LEC) , la existencia de una presunción a favor de la persona trabajadora, considerándose suficiente que se aporte un indicio de prueba de la realización de las horas extraordinarias, correspondiendo a la empresa acreditar que no se hicieron en todo o en parte las horas extras reclamadas o que han sido debidamente compensadas con descansos».
Font: https://www.iberley.es/noticias/el-tsj-cataluna-refuerza-valor-probatorio-registro-horario-35966
