Per qualificar els rendiments obtinguts per un contribuent persona física provinents d’una entitat en el capital de la qual participa com a rendiments del treball o d’una activitat econòmica, la LIRPF considera que aquests rendiments procedeixen d’una activitat econòmica quan deriven de la realització d’activitats incloses en la Secció Segona de les Tarifes de l’IAE, sempre que el contribuent estigui inclòs, a aquest efecte, en el RETA o en una mutualitat de previsió social que actuï com a alternativa al citat règim especial (LIRPF art.27.1, tercer paràgraf).
El Tribunal Suprem s’ha pronunciat sobre com s’ha d’interpretar el requisit que el contribuent estigui inclòs en el RETA a l’efecte de qualificar aquests rendiments com a procedents d’una activitat econòmica: es debat si la LIRPF exigeix només que la persona física estigui inclosa de manera obligatòria per imperatiu legal dins dels supòsits de cotització al RETA (LGSS art.3052), o si a més és necessari que compleixi el requisit formal d’estar donada d’alta efectivament en aquest règim especial (LGSS art.307).
És a dir, es tracta de determinar si es pot qualificar de rendiment d’activitat econòmica els rendiments percebuts per una persona que, estant de manera obligatòria inclosa en el RETA, formalment no està donada d’alta en aquest règim, incomplint el que disposa la LGSS art.307.
En el cas que planteja la sentència, el contribuent va obtenir rendiments procedents d’una entitat en el capital de la qual participa en el 57% derivats de la realització d’activitats incloses en la Secció Segona de les Tarifes de l’IAE, per la qual cosa tenia l’obligació legal d’estar inclòs en el RETA, malgrat incomplir-ne l’obligació i no estar formalment donat d’alta en aquest règim.
La distinció entre inclusió i afiliació al RETA es desprèn de la lectura conjunta de la LGSS art.305 i 307. Mentre que la LGSS art.305 fa menció de la inclusió obligatòria al RETA de les persones físiques que compleixin certs requisits, la LGSS art.307 recull l’obligació de tals persones de sol·licitar la seva afiliació al sistema de la Seguretat Social i a comunicar les altes, baixes i variacions de dades al RETA en els terminis i condicions exigits.
D’això es desprèn que l’afiliació al RETA té efectes merament declaratius i no constitutius.
L’Alt Tribunal assenyala que el terme “inclòs” a què fa esment el tercer paràgraf de la LIRPF art.27.1 segons el sentit propi de les seves paraules, posat en connexió amb el que disposen els articles assenyalats de la LGSS, es refereix a la catalogació del treballador al RETA i no a la seva afiliació.
Si el legislador hagués volgut exigir l’afiliació podria haver redactat el tercer paràgraf de l’article esmentat establint que el contribuent estigui afiliat (no inclòs), a aquest efecte, al RETA.
A més, si no es tingués en compte la dada formal de l’alta al RETA, la naturalesa jurídica del rendiment continuaria sent la de rendiment d’una activitat econòmica, en no poder qualificar-se com a rendiment del treball per no existir una relació laboral, ja que falten les notes d’alienitat i dependència.
Addicionalment, la conseqüència prevista per l’ordenament jurídic (RDLeg 5/2000 art.22) per als supòsits de no afiliació al RETA és la imposició d’una sanció, i fins i tot, l’obligació de cotitzar en aquest règim, no la qualificació de l’activitat al Règim General de la Seguretat Social o que en l’àmbit tributari es qualifiqui d’un altre mètode els rendiments percebuts.
Per tant, el Tribunal Suprem conclou que el terme «inclòs» a què fa esment el tercer paràgraf de la LIRPF art.27.1 exigeix únicament i exclusivament que el contribuent estigui comprès o catalogat de manera obligatòria per imperatiu legal dins dels supòsits de cotització en el RETA (LGSS art.305.2.b), no sent necessari que a més compleixi el requisit formal d’estar donat d’alta efectivament en aquest règim especial a l’empara de la LGSS art.307.
