La decisió no és menor. El 2026, l’edat ordinària de jubilació és als 66 anys i 10 mesos, excepte per a aquells que acreditin almenys 38 anys i 3 mesos cotitzats, que poden jubilar-se als 65. Per això, en determinats casos, esperar unes setmanes o uns mesos pot servir per completar un tram de cotització o evitar una penalització més dura.
Els mesos també compten a l’hora de calcular la pensió
I és que la jubilació no es calcula només per anys complets. Els mesos cotitzats poden marcar diferències, especialment quan una persona està a prop de complir un requisit important. Avançar la retirada abans de juliol pot fer que algú es quedi a les portes d’un tram més favorable i acabi cobrant menys durant tota la vida.
A més, si s’opta per la jubilació anticipada voluntària, entren en joc els coeficients reductors. Aquests percentatges depenen de quants mesos s’avanci la pensió i dels anys cotitzats. Per tant, jubilar-se uns mesos abans pot no semblar greu, però pot traduir-se en una rebaixa permanent sobre la prestació.
El càlcul que canvia el 2026
La realitat és que aquest grup també coincideix amb un moment de transició en el càlcul de la pensió. Des del 2026 comença a aplicar-se un sistema dual, en el qual es compara el model tradicional amb un altre càlcul més ampli i s’escull el més beneficiós per al treballador. Això obliga a revisar cada cas amb més cura.
Així doncs, els nascuts entre 1960 i 1966 no haurien de demanar la jubilació abans de juliol sense abans fer números. No significa que tots hagin d’esperar, però sí que han de comprovar la seva vida laboral, els anys cotitzats, la base reguladora i la possible penalització. En alguns casos, uns mesos poden separar una pensió correcta d’una pèrdua per sempre.
