Donar un immoble a un fill avui, però fer-ho dins d’una operació pensada jurídicament per a la futura successió, no és exactament el mateix que fer-li una donació ordinària. Aquesta diferència, que pot semblar reservada als especialistes en dret civil, acaba de guanyar molta importància per a la butxaca dels contribuents catalans. Des del 14 de juliol, l’Agència Tributària de Catalunya ha canviat el tractament fiscal de les anomenades donacions per causa de mort o donacions mortis causa. A partir d’ara, aquestes operacions es consideren, també fiscalment, una adquisició successòria i no una simple donació entre vius, encara que en determinats casos el bé passi immediatament a mans del beneficiari. La conseqüència és important: poden aplicar-se les normes i les reduccions pròpies de les herències, que en molts casos poden resultar més favorables que les que corresponen a una donació ordinària. Fins ara, a Catalunya, una donació per causa de mort podia perdre el tractament fiscal de successió si el bé s’entregava abans de la mort; des del 14 de juliol de 2026, això ja no passa.
Eliminada l’excepció «lliurament de present» de la llei
La normativa estatal de l’impost sobre successions i donacions considera expressament la donació mortis causa un títol successori. Però Catalunya havia mantingut una excepció quan hi havia el que tècnicament s’anomena «lliurament de present», és a dir, quan la propietat es transmetia abans de la mort. La Resolució 6/2010 de la Direcció General de Tributs catalana distingia les dues situacions. Acceptava que una donació per causa de mort era una institució successòria, però considerava que, si el beneficiari rebia determinades facultats sobre el bé mentre el donant encara vivia, s’havien d’aplicar les regles de les adquisicions gratuïtes entre vius. A la pràctica, es produïa una situació difícil d’explicar al contribuent: una mateixa operació podia ser successòria des del punt de vista civil però rebre un tractament pròxim al d’una donació des del punt de vista fiscal català.
La Llei 11/2026, de 9 de juliol, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic, ha eliminat l’article 632-1.4 del llibre sisè del Codi tributari de Catalunya, que era precisament el precepte que imposava aquest tractament particular a les donacions per causa de mort amb transmissió immediata. La derogació produeix efectes des del 14 de juliol. La Direcció General de Tributs i Joc de la Generalitat ho ha concretat en la Resolució 3/2026.
L’abans i l’ara
La manera més fàcil d’entendre el canvi és comparar què passava abans i què passa ara. Abans, a Catalunya, una donació mortis causa podia acabar tributant com una donació normal si el beneficiari rebia el bé en vida del donant. Ara, això canvia: encara que el bé es lliuri immediatament, la donació mortis causa tributa com una adquisició per causa de mort, és a dir, com una successió. Aquesta diferència pot tenir conseqüències fiscals importants, perquè les herències i les donacions no tenen exactament el mateix tractament en l’impost sobre successions i donacions. En resum: abans, si el bé es lliurava en vida, Catalunya podia tractar l’operació com una donació; ara, si és una donació mortis causa, tributa com una successió encara que el bé es lliuri abans de la mort. És un canvi tècnic, però important per a les famílies que planifiquen amb antelació la transmissió del seu patrimoni.
Què és una donació ‘mortis causa’?
És una figura prevista pel dret civil català que permet ordenar la transmissió d’un bé pensant en la futura successió. Per exemple, un pare pot acordar que un pis passi al seu fill mitjançant una donació mortis causa. Aquesta transmissió pot quedar vinculada a la mort del pare, però també es pot pactar que el fill rebi el pis de manera immediata. I aquí és on hi havia el problema. Fins ara, Catalunya considerava que, si el fill rebia el pis abans de la mort del pare, aquella operació havia de tributar com una donació entre vius. Des del 14 de juliol de 2026, ja no. Encara que el fill rebi el pis avui, si jurídicament l’operació és una donació mortis causa, fiscalment es tracta com una successió.
Què canvia i per què és important?
Perquè això permet aplicar les normes pròpies de les adquisicions per causa de mort, incloses les reduccions que corresponguin en cada cas. No vol dir que totes les operacions surtin necessàriament més barates, però sí que el tractament fiscal pot ser més favorable que el d’una donació ordinària.
Per entendre per què aquest canvi pot suposar un estalvi fiscal, primer cal tenir clar que a Catalunya no es paga igual per rebre un bé en herència que per rebre’l mitjançant una donació ordinària. Les dues operacions estan subjectes a l’impost sobre successions i donacions, però tenen regles diferents. En una herència, per exemple, un fill de 21 anys o més pot reduir en 100.000 euros la quantitat sobre la qual haurà de calcular l’impost. També hi ha altres reduccions per determinats béns o situacions familiars. A més, les herències poden gaudir de bonificacions sobre la quota final. El cas més favorable és el del cònjuge o parella estable, que té una bonificació del 99%.
En una donació ordinària, en canvi, aquestes reduccions i bonificacions successòries no s’apliquen de manera general. Les donacions tenen les seves pròpies regles i reduccions. I aquesta era precisament la diferència que perjudicava les donacions mortis causa a Catalunya. Per això el canvi pot ser important: no s’ha abaixat l’impost ni s’ha creat una nova exempció. El que ha canviat és el calaix fiscal on es col·loca aquesta operació: deixa de tractar-se com una donació i passa a tractar-se com una successió.
