El Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC), adscrit al Ministeri d’Hisenda, ha unificat criteri sobre l’aplicació de l’exempció en l’IRPF per reinversió en habitatge habitual. La resolució estableix que un contribuent que vengui la seva residència i reinverteixi en una altra només podrà aplicar l’exempció fiscal per la part del preu corresponent al seu percentatge de participació en el nou immoble si el compra amb una altra persona.
La nova doctrina administrativa afecta directament els qui venen un habitatge de titularitat exclusiva i adquireixen la següent sota règim de guanys o copropietat. L’obligat tributari podrà aplicar l’exempció únicament en funció de l’import que destini a satisfer el preu corresponent al percentatge de participació que hagi adquirit al nou habitatge. En el cas de guanys sense atribució expressa de quotes, aquest percentatge serà del 50% per a cada cònjuge.
La resolució del TEAC, consultada per Europa Press, precisa que l’exempció per reinversió no depèn que el contribuent mantingui el mateix percentatge de titularitat que tenia a l’habitatge transmès, sinó de l’import efectivament reinvertit en l’adquisició del seu dret de propietat.
Cas analitzat pel tribunal administratiu
L’organisme economicoadministratiu ha examinat el supòsit d’un contribuent que va transmetre un habitatge habitual de titularitat privativa i posteriorment va adquirir al costat del seu cònjuge una nova residència habitual sota el règim de societat de guanys. El ciutadà va vendre el seu anterior habitatge per 217.739,72 euros, amb un saldo pendent d’hipoteca de 44,56 euros, i va adquirir el 50% d’un nou habitatge construït a Suances el cost del qual va ascendir a 170.091,21 euros.
La qüestió rau que l’interessat no ha adquirit el 100% de l’habitatge nou, sinó el 50%, per la qual cosa la reinversió únicament pot examinar-se considerant l’adquirit per ell. El TEAC adverteix que resulta impossible que pugui reinvertir la totalitat de l’import obtingut en la venda quan només adquireix la meitat de la propietat del nou immoble.
Límit de l’exempció fiscal establert
En aquest context, l’òrgan economicoadministratiu conclou que la quantitat susceptible d’acollir-se a l’exempció s’ha de correspondre amb el preu d’adquisició de la quota de propietat que el contribuent incorpora al seu patrimoni al nou habitatge. El tribunal descarta així que un cònjuge pugui aplicar l’exempció per la totalitat dels fons procedents de la venda si una part d’aquest desemborsament serveix per finançar la participació de l’altre cònjuge.
Per tant, la resolució del Tribunal, avançada pel diari El País, entén que el benefici fiscal consistent en l’aplicació de l’exempció dels guanys patrimonials que es posin de manifest amb la transmissió d’un habitatge habitual només pot aplicar-se a aquella part que redundi en adquisició de titularitat del nou habitatge a favor del mateix contribuent.
«L’exempció ha de tenir com a límit la part del preu del nou habitatge habitual corresponent al percentatge de titularitat en la mateixa», detalla la resolució. En aquells supòsits en els quals el contribuent transmet un habitatge del qual havia estat titular al 100%, reinvertint tot l’import en l’adquisició del 50% d’un nou habitatge, l’exempció aplicable no pot superar l’import del 50% del preu del nou habitatge objecte de reinversió. «El contrari implicaria el reconeixement indegut d’una exempció», conclou el TEAC.
