La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a la STSJC núm. 3243/2026, d’1 de juny, ECLI:ES:TSJCAT:2026:4059, declara improcedent un acomiadament la carta del qual va ser enviada per burofax, però no va arribar a coneixement del treballador.
La resolució recorda que l’acomiadament és una declaració de voluntat receptícia: per produir efectes ha d’arribar al coneixement de la persona treballadora. Si l’empresa sap que el burofax no ha estat lliurat, no es pot desentendre de la comunicació quan disposa d’altres mitjans senzills i habituals per informar del cessament.
El burofax no va arribar al destinatari
L’empresa va decidir extingir la relació laboral amb efectes del 27 de novembre del 2023 i va remetre posteriorment la carta d’acomiadament mitjançant burofax. També va transferir la liquidació al compte en què abonava habitualment la nòmina.
La comunicació postal no va ser lliurada. Tot i això, l’empresa no va avisar el treballador per telèfon ni mitjançant WhatsApp, encara que aquest últim era un canal regular de contacte entre tots dos. El coneixement de l’acomiadament no es va produir fins a l’1 de febrer del 2024, quan l’empresa va respondre a una consulta del treballador.
Quin efecte va tenir la manca de recepció?
El simple enviament del burofax no va ser suficient per tenir per comunicat l’acomiadament. La Sala aprecia que l’empresa coneixia a través del seguiment postal que el lliurament havia resultat fallit. En aquestes circumstàncies, un comportament diligent exigia intentar que la decisió arribés efectivament al destinatari per les vies disponibles.
Aquest criteri s’ha de distingir dels casos en què és el mateix treballador qui impedeix la recepció o no comunica un canvi de domicili. En aquests supòsits, la jurisprudència admet que no s’imputin a l’empresa els defectes de notificació quan aquesta hagi emprat adequadament els mitjans disponibles. En canvi, si la manca de lliurament no és atribuïble al treballador i l’empresa sap que l’enviament ha fracassat, cal esgotar raonablement les vies de contacte alternatives.
A TENIR EN COMPTE. En sentit contrari, el Tribunal Suprem sosté que l’acte de comunicació processal (i també d’acomiadament) produeix efectes quan la seva frustració obeeix únicament a la voluntat expressa o tàcita del destinatari, o a la seva passivitat, desinterès, negligència, error o imperícia. La STSJ de Catalunya n.º 395/2026, de 26 de gener, ECLI:ES:TSJCAT:2026:290, no permet afirmar que tot burofax no lliurat obligui automàticament a utilitzar un altre mitjà. En aquesta altra sentència es considera que no cal atribuir a l’empresa el defecte de notificació quan la carta s’adreça al domicili facilitat pel treballador i la manca de recepció pertany a l’esfera de responsabilitat d’aquest. Així mateix, la STSJ de Catalunya n.1 2836/2026, de 14 de maig, ECLI:ES:TSJCAT:2026:3307, reconeix eficàcia a la notificació quan es van practicar els intents de lliurament i la manca de recepció va resultar imputable a la destinatària. S’ha de tenir present que la notificació efectuada per correu certificat amb justificant de recepció o per burofax dirigit al domicili del treballador acomiadat amb justificant de recepció, compleixen amb la finalitat que la carta arribi al seu coneixement.
La transferència de la liquidació tampoc va comunicar el cessament
L’ingrés bancari de la liquidació no va permetre concloure que el treballador conegués de manera clara, inequívoca i concloent l’extinció. La Sala assenyala que el concepte indicat per qui ordena la transferència no té per què aparèixer íntegrament al compte del beneficiari i que, encara que aparegués, la referència a la liquidació no substituiria per si sola la comunicació formal de l’acomiadament.
El termini per reclamar va començar amb el coneixement efectiu
Com que es tracta d’un acte receptici, la Sala fixa la data de l’acomiadament l’1 de febrer del 2024, quan el treballador va tenir coneixement efectiu de la decisió. Per això l’acció no havia caducat quan es va presentar la papereta de conciliació.
A més, la comunicació realitzada en aquesta data només indicava que el cessament es remuntava al 27 de novembre, però no n’expressava els motius. Incomplia així l’article 55.1 de l’Estatut dels Treballadors, que exigeix una notificació escrita amb els fets que motiven l’acomiadament i la data d’efectes.
Acomiadament improcedent i actuació exigible a l’empresa
El TSJ revoca la sentència i declara l’acomiadament improcedent, amb l’alternativa empresarial entre la readmissió i una indemnització de 20.308,53 euros. La resolució precisa que no es meriten salaris de tramitació durant el període d’incapacitat temporal.
El burofax és un mitjà idoni per remetre la carta d’acomiadament, ja que permet acreditar-ne tant el contingut com la data i l’intent de lliurament. Això no obstant, la seva utilització no garanteix per si sola l’eficàcia de la notificació. En l’àmbit laboral, l’obligació de l’empresari en la comunicació de l’acomiadament és una obligació de mitjans i no de resultat: no s’exigeix que el treballador rebi efectivament el burofax si la manca de recollida és imputable a la seva pròpia conducta (per exemple, incompareixença o passivitat). En aquests casos, la relació laboral es pot entendre extingida des que s’acredita aquest comportament obstatiu, sempre que l’empresa hagi utilitzat els mitjans ordinaris i el domicili emprat sigui el facilitat o l’habitual del treballador.
Això no obstant, d’acord amb el criteri recollit a la sentència analitzada, quan l’empresa té constància que el burofax no ha estat lliurat, ha de conservar el justificant postal, verificar la causa de la manca de lliurament i, a més, utilitzar de manera diligent altres canals al seu abast per procurar la recepció efectiva de la comunicació. Aquesta comunicació alternativa ha de contenir una carta formal en què s’expressin de manera clara i concreta els fets que motiven l’acomiadament i la data d’efectes, i és insuficient una mera referència genèrica al cessament o la liquidació.
La resolució no és ferma i admet recurs de cassació per a la unificació de doctrina davant la Sala Social del Tribunal Suprem.
