Les persones de més de 65 anys que vulguin avançar l’herència i donar el seu habitatge als fills poden beneficiar-se d’un avantatge fiscal important. La normativa de l’IRPF preveu una exempció que permet fer aquesta transmissió sense pagar l’impost sobre el guany patrimonial que, en altres circumstàncies, podria generar l’operació.
Aquesta possibilitat pot facilitar el repartiment del patrimoni familiar en vida, però cal complir unes condicions concretes. A més, no significa que la donació estigui completament lliure d’impostos, ja que els fills que reben l’immoble poden haver de pagar altres tributs.
Quin impost es poden estalviar els majors de 65 anys?
Quan una persona dona un habitatge, habitualment s’ha de calcular si l’immoble ha augmentat de valor des que el va adquirir. Aquest increment pot generar un guany patrimonial subjecte a l’IRPF, encara que no hi hagi una venda i el propietari no rebi diners a canvi.
En el cas de les persones majors de 65 anys, però, l’article 33.4.b de la Llei de l’IRPF estableix una exempció per la transmissió de l’habitatge habitual. Aquesta exempció també pot aplicar-se quan l’immoble es dona als fills, sempre que es compleixin els requisits legals.
La mesura permet transmetre el pis sense haver de tributar a la declaració de la renda per aquest guany patrimonial. També pot ser aplicable si el propietari dona l’habitatge, però es reserva el dret a continuar-hi vivint mitjançant un usdefruit vitalici, sempre que es compleixin les condicions exigides.
Quins requisits cal complir?
Per beneficiar-se d’aquesta exempció, no n’hi ha prou amb tenir més de 65 anys i ser propietari d’un immoble. El pis ha de tenir la consideració d’habitatge habitual i s’han de complir les condicions establertes per la normativa fiscal.
Com a regla general, es considera habitatge habitual aquell en què el contribuent ha residit durant almenys tres anys continuats, amb les excepcions que preveu la llei.
La normativa també contempla determinades situacions en què una persona ha deixat de viure al seu domicili, per exemple, perquè ha ingressat en una residència de gent gran. En aquests casos, cal revisar les circumstàncies concretes per comprovar si es manté el dret a l’exempció.
Per tant, abans de formalitzar la donació, és recomanable verificar que l’immoble compleix els requisits i que la transmissió es pot acollir al benefici fiscal.
Els fills hauran de pagar altres impostos?
L’exempció de l’IRPF afecta la persona que dona el pis, però no elimina automàticament les obligacions fiscals de qui el rep.
Els fills poden haver de pagar l’Impost sobre Successions i Donacions, l’import del qual depèn de la normativa aplicable i de les circumstàncies de la transmissió. També pot correspondre la plusvàlua municipal, un tribut vinculat a l’increment de valor dels terrenys urbans, si es compleixen els requisits per exigir-lo.
A Catalunya, cal tenir en compte la normativa autonòmica sobre donacions, les possibles reduccions i bonificacions i les condicions específiques de cada cas.
Així doncs, abans de decidir si convé donar el pis en vida o esperar a l’herència, és important calcular el cost fiscal global de l’operació.
Una alternativa per planificar l’herència en vida
La possibilitat de transmetre l’habitatge habitual sense tributar per l’IRPF pot ser especialment interessant per a les persones grans que volen ajudar els fills a accedir a un immoble o organitzar el repartiment del patrimoni familiar.
Tanmateix, la decisió s’ha de prendre tenint en compte tant els impostos com les conseqüències patrimonials de deixar de ser propietari de l’habitatge. Reservar-se l’usdefruit, per exemple, pot permetre continuar utilitzant-lo, però cal formalitzar correctament aquesta opció.
La clau és comprovar que es compleixen els requisits de l’exempció i calcular tots els impostos abans de signar la donació. D’aquesta manera, es pot valorar si transmetre el pis en vida és realment l’alternativa més convenient per a la família.