El doble factor d’autenticació (2FA) és un sistema de verificació d’identitat en què l’usuari ha de superar dues barreres de seguretat abans de poder accedir a un compte o servei. Es tracta d’un mecanisme que s’utilitza per evitar intrusions no desitjades.
La majoria dels comptes de correu, xarxes socials i alguns serveis digitals ja ofereixen el doble factor d’autenticació perquè ajuda a prevenir el robatori de comptes i millora la ciberseguretat dels seus usuaris i clients.
De fet, hi ha entorns en què el doble factor és pràcticament obligatori: per exemple en els serveis de pagament en línia. Les entitats financeres apliquen ja un doble factor d’autenticació abans d’ordenar transferències i pagaments: habitualment és un codi SMS que rebem al telèfon mòbil, però poden ser dades biomètriques.
Per què és important el doble factor?
El doble factor és un sistema imprescindible per operar amb seguretat a Internet. Autenticar-nos únicament amb una contrasenya representa un risc per a la seguretat per dos motius:
- La majoria de les contrasenyes que fa servir la ciutadania no són prou segures i es poden descobrir amb relativa facilitat amb atacs de força bruta o de diccionari.
- Si les contrasenyes s’han filtrat, acabaran publicades al mercat negre. Això suposa un risc molt gran per a la seguretat, sobretot si acostumem a fer servir la mateixa clau d’accés a la majoria dels comptes o serveis.
Com ens protegeix el doble factor?
En cas que la nostra contrasenya sigui vulnerada en un atac, abans d’accedir al nostre compte i a les nostres dades, el ciberdelinqüent es trobarà al davant una nova barrera de seguretat que li demanarà una nova autenticació: per exemple un codi temporal o una dada biomètrica, i per tant serà molt més difícil que hi pugui accedir.
Quins sistemes d’autenticació existeixen?
- Contrasenyes, mots i frases de pas, codis PIN o preguntes de seguretat.
- Biometria: retina o iris, empremta dactilar, reconeixement de la veu, geometria de la cara o escriptura.
- Dispositius o targetes: telèfon mòbil, escaneig o codi QR, token o criptovalor físic o targeta personal.
Entre els sistemes de doble autenticació més comuns hi ha els missatges de text, però cada vegada més es fan servir aplicacions a través dels telèfons mòbils perquè es tracta d’un mètode més segur. Per exemple, els serveis de Google o de Microsoft ja fan servir Google Authenticator o Microsoft Authenticator per garantir la seguretat dels accessos als comptes dels seus usuaris.
Per la seva banda, les entitats financeres estan apostant cada vegada més per les dades biomètriques per accedir a les aplicacions en línia en substitució del missatge de text. D’aquesta manera, s’eviten accessos no autoritzats que es poden produir si un ciberdelinqüent obté les credencials i a través de la suplantació d’identitat aconsegueix una còpia de la targeta SIM.
Font: https://ciberseguretat.gencat.cat/ca/ciutadania/privacitat-dades/doble-factor-dautenticacio
