Els empresaris que van acomiadar un o més dels empleats que van incloure en un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTE) per la pèrdua d’activitat durant la pandèmia hauran de reingressar a la Seguretat Social les cotitzacions de tots els treballadors que van estar inclosos en aquest mecanisme, no només les dels que van ser cessats.
El Govern va aprovar un Reial decret llei el 17 de març del 2020, en plena arrencada del Covid-19, que permetia als empresaris afectar tots o part dels seus treballadors a un ERTE per la caiguda de l’activitat, exonant-los de pagar a la Seguretat Social les cotitzacions sempre que complissin el compromís de mantenir l’ocupació.
La disposició addicional sisena de la norma establia que només es podria cessar els treballadors afectats per l’expedient, un cop passats els primers sis mesos des de la reincorporació a l’activitat laboral.
El Tribunal Suprem és rotund en la seva sentència del 15 d’abril passat i estableix que els empresaris perdran el dret a les exempcions en matèria de cotitzacions per la situació extraordinària d’ERTE i hauran de reingressar a la Seguretat Social les quantitats exonerades de tots els treballadors inclosos a l’expedient en què estiguessin també els treballadors de comiats, sigui a un o més centres de treball, ja sigui al conjunt de l’empresa.
Amb aquesta sentència, ponència del magistrat Manuel Delgado-Iribarren, fixa doctrina i posa punt final a la incertesa de tots aquells empresaris que es van veure obligats a acomiadar malgrat afectar els seus treballadors a un ERO davant la caiguda de l’activitat. El Suprem rebutja el recurs d’una companyia hostalera que tenia dos centres de treball (restaurants) i el 14 d’abril del 2020, a l’inici de l’estat d’alarma, va acollir un ERTE als dotze empleats, la totalitat de la plantilla. No obstant, dos mesos després, i encara amb l’expedient actiu, va tancar un dels restaurants i va acomiadar els cinc empleats que hi prestaven serveis. La Seguretat Social li va exigir el reingrés de les cotitzacions dels dotze treballadors durant els mesos que va durar l’ERTE, del 14 d’abril del 2020 al 31 de juliol del 2020.
Casos judicials previs
El requisit de mantenir la feina, almenys, fins als sis primers mesos de la reincorporació dels treballadors va suposar diversos problemes a les companyies per ajustar les plantilles, en un moment de restriccions de la mobilitat i la dificultat consegüent per recuperar l’activitat.
De fet, diversos jutges van donar la raó a les empreses en els acomiadaments que van afectar els empleats acollits a l’ERTE sota l’argument que la impossibilitat d’acomiadar és contrària al dret de llibertat d’empresa.
Tot i això, el Suprem assenyala que la norma és clara. “Si l’expedient es refereix únicament a un centre de treball, el compromís de salvaguardar l’ocupació se cenyirà a aquest. Però si inclou tota l’empresa, com passa en el cas d’interlocutòries, haurà de ser la totalitat de la plantilla l’afectada“, indica. “En el cas examinat és indubtat que l’expedient va incloure tota la plantilla de l’empresa i, en conseqüència, el compromís afectava els seus dotze treballadors. Per això, l’acomiadament de cinc suposava l’incompliment d’aquest compromís i la consegüent obligació de reintegrament de la totalitat de l’import de les cotitzacions”, conclou.
