La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a la STSJC núm. 3026/2026, de 22 de maig, ECLI:ES:TSJCAT:2026:4677, ha confirmat la nul·litat de l’acomiadament disciplinari d’una treballadora per discriminació vinculada a la seva malaltia.
La resolució desestima el recurs de suplicació de l’empresa i manté la readmissió, l’abonament dels salaris deixats de percebre i una indemnització de 20.000 euros per dany moral. La sentència no és ferma i contra ella cap recurs de cassació per a la unificació de doctrina.
Antecedents del Conflicte
La treballadora, amb una antiguitat a l’empresa propera als cinc anys, va iniciar el 18 d’octubre del 2023 un període d’incapacitat temporal derivat de malaltia comuna, amb una previsió mèdica de llarga durada. Mentre estava en situació de baixa mèdica, l’empresa li va notificar el 16 de gener del 2024 el seu acomiadament disciplinari, al·legant la comissió de faltes molt greus de respecte i consideració ocorregudes suposadament durant una reunió prèvia.
Tot i això, la pràctica de la prova en el procés laboral va desmentir de manera categòrica la veracitat dels fets imputats a la carta d’acomiadament. No va quedar acreditada la realització de cap gest obscè o d’índole sexual, ni es va provar l’adopció d’una actitud amenaçadora o desafiadora envers la direcció. En conseqüència, el tribunal va concloure que les imputacions que pretenien justificar la decisió extintiva no tenien completament suport probatori.
La ponderació del quadre indiciari de discriminació
El criteri configurat pel tribunal no parteix de la premissa que tota extinció contractual produïda durant una incapacitat temporal hagi de ser qualificada de forma automàtica com a nul·la. Per contra, la fonamentació de la nul·litat descansa a la confluència d’una sèrie d’indicis sòlids i concurrents:
- Política directiva expressa: l’element determinant va radicar en un missatge corporatiu remès per la direcció a la plantilla, en què s’anunciava explícitament com a directriu organitzativa que no es tolerarien baixes mèdiques prolongades que la mercantil considerés no justificades, advertint que els que hi incorreguessin prèviament seguirien el mateix destí que una altra empleada acomiadada prèviament en idèntica situació.
- Precedent extintiu: la constatació de l’acomiadament previ d’una companya mentre estava en situació d’incapacitat temporal va reforçar l’efectivitat de l’advertiment empresarial.
- Absència de causa disciplinària real: la inexistència de motivacions objectives o faltes laborals reals per part de l’afectada va evidenciar el caràcter fictici de la justificació al·legada.
La conjunció de la baixa mèdica de la demandant amb aquesta directriu expressa i l’antecedent extintiu va permetre estructurar un panorama indiciari suficient sobre el mòbil discriminatori, encaixant formalment amb la doctrina processal i substantiva que exigeix identificar l’afecció a la salut com a causa real i efectiva del cessament.
Distribució de la càrrega de la prova
Acreditat el quadre indiciari per la part actora, recau sobre la part ocupadora la càrrega de provar que la mesura extintiva va obeir a raons objectives, serioses, raonables i plenament alienes a l’estat de salut de la treballadora, d’acord amb les regles processals de tutela de drets fonamentals i l’article 30.1 de la Llei 15/20. Com que els incompliments imputats van resultar incerts, l’empresa no va aconseguir neutralitzar la presumpció de discriminació.
Conseqüències jurídiques i indemnització per dany moral
En aplicació de l’article 55.5 de l’Estatut dels Treballadors i dels articles 2 i 30.1 de la Llei 15/2022, del 12 de juliol, reguladora de la igualtat de tracte i no discriminació, la Sala ratifica la declaració de nul·litat de l’acomiadament. Això comporta el restabliment de la relació laboral al mateix lloc i condicions prèvia a la vulneració, com també l’abonament dels salaris meritats i no percebuts des de la data d’efectes de l’extinció.
Pel que fa a la indemnització de 20.000 euros en concepte de danys morals, la resolució confirma la seva adequació i proporcionalitat basant-se en els eixos següents:
- Entitat del dany i gravetat de l’incompliment: La quantia equival aproximadament a una anualitat de salari en una relació laboral de gairebé cinc anys d’antiguitat, i l’empleada ha patit la pèrdua del seu lloc per raó exclusiva de la seva salut i imputacions desproveïdes de veracitat.
- Funció dissuasiva i preventiva: D’acord amb l’article 183 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social (LRJS), la indemnització no sols cerca la reparació integral del perjudici, sinó també dissuadir la mercantil de reiterar pràctiques organitzatives contràries als drets fonamentals de les persones treballadores.
- Criteris de quantificació: El tribunal precisa que resulta jurídicament més idoni acudir als paràmetres sancionadors contemplats a la Llei 15/2022 que als de la LISOS. Enquadrada la conducta dins del marc de les infraccions greus (sancionables amb multes de 10.001 a 40.000 euros), l’import fixat de 20.000 euros se situa per sota del punt mitjà de la forquilla legal.
Impacte pràctic
La doctrina ratificada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya delimita clarament els contorns de la tutela davant de la discriminació per malaltia. Si bé la sola coincidència temporal entre la incapacitat i l’acomiadament no genera automàticament la nul·litat, l’existència de directrius empresarials contràries a les absències mèdiques, combinada amb la inexistència de causes disciplinàries reals, determina de manera inexorable la invalidesa radical de l’acte extintiu.
Font: https://www.iberley.es/noticias/despido-nulo-una-politica-contraria-bajas-largas-36876
