És oficial. Continuar vivint a casa dels pares ja no és un impediment insalvable per accedir a la xarxa de protecció de l’Estat. En un canvi normatiu de pes per a aquest 2026, el Ministeri de la Seguretat Social ha flexibilitzat els criteris de l’Ingrés Mínim Vital (IMV), de manera que un gran nombre de joves majors de 23 anys poden sol·licitar la prestació de 733,60 euros mensuals encara que no s’hagin emancipat. Aquesta mesura busca donar resposta a la precarietat laboral que obliga moltes persones a continuar al niu familiar malgrat no disposar d’ingressos propis.
Fins fa poc, i com era previsible, compartir sostre amb els pares comportava la denegació automàtica de l’ajuda, ja que es considerava que la «unitat de convivència» ja disposava de recursos. Tanmateix, la reforma actual permet que el sol·licitant sigui considerat una unitat econòmica independent en determinats supòsits, trencant així aquesta barrera.
Diversos requisits
Perquè un jove d’entre 23 i 29 anys pugui rebre aquest pagament mensual de manera individual mentre resideix amb els seus progenitors, l’Administració exigeix complir diversos requisits clau, verificables a través de l’Agència Tributària, que es podrien resumir en tres punts:
- Independència prèvia acreditada: el sol·licitant ha de demostrar que, en algun moment anterior a la petició, ha viscut de manera independent durant almenys dos anys i que ha estat donat d’alta a la Seguretat Social.
- Situació de vulnerabilitat econòmica: els ingressos anuals del sol·licitant durant l’exercici anterior no poden superar els llindars fixats pel Ministeri. El 2026, la quantia garantida per a un adult sol se situa en els 8.803,20 euros anuals.
- L’excepció dels Serveis Socials: si no existeix aquesta independència prèvia, el sol·licitant pot presentar un certificat d’exclusió social expedit pel seu ajuntament. Aquest document acredita que, tot i compartir habitatge, el jove no forma part de la unitat econòmica dels seus pares.
Treballar i cobrar l’ajuda
Una de les grans novetats d’aquest any és el reforç de l’incentiu a l’ocupació. Com passa en el cas del subsidi per a majors de 52 anys i l’IMV, el beneficiari pot treballar i cobrar la prestació simultàniament, sempre que el seu salari no superi determinats límits. D’aquesta manera, l’ajuda no s’extingeix en trobar una feina precària, sinó que s’ajusta de manera progressiva.
És fonamental recordar que tots els beneficiaris, sense excepció, estan obligats a presentar la declaració de la renda (IRPF). Encara que no s’arribi al mínim d’ingressos necessari per tributar, aquest tràmit és el que permet a la Seguretat Social creuar dades i mantenir activa la prestació mes a mes.
El tràmit es pot gestionar íntegrament de manera telemàtica a través de la Seu Electrònica de la Seguretat Social. No és estrictament necessari disposar de certificat digital, ja que el sistema permet identificar-se mitjançant una fotografia del DNI i la validació per correu electrònic. Un cop enviada la sol·licitud, l’organisme disposa d’un termini de sis mesos per resoldre-la, tot i que l’efecte econòmic acostuma a ser retroactiu al primer dia del mes següent al de la presentació.
Aquesta actualització normativa representa un alleujament significatiu per al relleu generacional, ja que permet que la manca d’habitatge no es converteixi en un càstig afegit per a aquells que busquen la seva primera oportunitat al mercat laboral o es troben en una situació de transició econòmica.
Font: https://www.diaridegirona.cat/economia/2026/08/25/els-joves-d-23-29-133631012.html
