Recentment la Sala Quarta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictat Sentència, de data 22 de febrer de 2024, en l’assumpte C-674/22, en què resol una petició de decisió prejudicial plantejada sobre la interpretació del Dret de la Unió, conforme a l’article 267 TFUE, pel Rechtbank Gelderland (Tribunal de Primera Instància de Güeldres, els Països Baixos), en el procediment que se seguia entre l’Ajuntament de Dinkelland, (Països Baixos) i el Ontvanger van de Belastingdienst/Grote ondernemingen, kantoor Zwolle (Organisme de Recaptació Tributària/Grans Empreses, oficina de Zwolle, els Països Baixos), en relació amb la denegació, per aquesta última administració, de l’abonament d’interessos compensatoris a l’Ajuntament de Dinkelland sobre un import de l’IVA que li va ser retornat.
La Sentència de referència aprofundeix sobre la interpretació que li mereixen determinats preceptes de la Directiva 2006/112/CE del Consell, de 28 de novembre de 2006, relativa al sistema comú de l’IVA, a la llum de la Jurisprudència relativa al fet de si, en el context del cas plantejat, el Dret de la Unió obliga a abonar interessos a un subjecte passiu, des del dia del pagament d’un import d’IVA que ha estat posteriorment retornat, com demanda l’Ajuntament, o si, com sosté l’Administració tributària que va realitzar la devolució sol·licitada en aquest cas, és correcte el càlcul dels interessos sobre l’import retornat, conforme a la seva normativa interna, per un període que s’iniciava a les vuit setmanes de la recepció de la sol·licitud de devolució, i concloïa catorze dies després de la notificació de la resolució de devolució.
Les causes que van motivar la sol·licitud de devolució d’ingressos indeguts en el supòsit analitzat, i sobre de la qual naturalesa es pronuncia el TJUE, són, d’una banda (i) errors comesos en la comptabilitat, i per un altre (ii) un canvi de les normes comptables aplicables a les corporacions municipals.
El tribunal que planteja la qüestió prejudicial alberga dubtes, essencialment, sobre si l’import retornat en aquest assumpte va ser percebut efectivament contravenint el Dret de la Unió, pressupost necessari marcat per la jurisprudència per considerar el càlcul dels interessos compensatoris des del dia del pagament. L’òrgan jurisdiccional consultant, té clar que no pot fer-se responsable a l’Administració tributària dels errors comesos en la comptabilitat de l’Ajuntament de Dinkelland, tanmateix, de l’apartat 56 de la sentència de 28 d’abril de 2022, Gräfendorfer Geflügel- und Tiefkühlfeinkost Produktions i d’altres (C‑415/20, C‑419/20 i C‑427/20, UE: C: 2022:306), es desprèn que l’obligació d’abonar interessos es deriva de la impossibilitat de disposar durant cert temps de l’import indegudament pagat, independentment de l’eventual responsabilitat del subjecte passiu.
Amb referència a la modificació de la clau de repartiment de l’IVA suportat i pagat, l’òrgan jurisdiccional remitent també alberga dubtes sobre si, tenint en compte que la devolució de l’import d’IVA derivada d’aquella modificació és resultat essencialment del canvi de les normes comptables aplicables a les corporacions municipals, pogués també considerar-se que la impossibilitat de disposar d’aquest import es deriva d’una infracció del Dret de la Unió.
Pots consultar el text complet en el següent enllaç: https://sede.agenciatributaria.gob.es/Sede/ca_es/normativa-criterios-interpretativos/analisis/2024/abril/1/devolucion-intereses-ingresos-indebidos-cuando-iva.html
