Dins el conjunt d’informació que formen les estadístiques tributàries cobrint els aspectes més variats, les empreses personals (els autònoms) es poden analitzar amb gran detall a través de l’estadística de Rendiments d’activitats econòmiques. Aquesta publicació aprofita la informació que aquests empresaris faciliten en les seves declaracions anuals de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. La informació econòmica i fiscal pròpia de la declaració, juntament amb les seves característiques personals, permet donar una visió completa d’aquest tipus d’empreses. L’última informació publicada correspon a l’exercici 2021 (la propera publicació està prevista per a novembre d’aquest any 2024).
Com en tots els casos en els que el col·lectiu analitzat és molt ampli (el 2021 el nombre d’empreses personals es xifrava en 3,15 milions), el primer que cal tenir en compte és la seva diversitat, que es manifesta de molt diferents formes. Els Gràfics 1 i 2 donen mostra dels diferents grups que s’engloben en aquest col·lectiu, bé pel tipus d’activitat (Gràfic 1), bé per la modalitat en què determinen els seus rendiments en la declaració de l’IRPF (Gràfic 2).
Encara que potser on més s’evidencia la disparitat és en el desigual import dels rendiments de les diverses activitats. El Gràfic 3 il·lustra aquest punt comparant algunes de les activitats en estimació directa. Com es pot veure, quan es parla d’empreses personals s’està parlant al mateix temps de registradors o notaris amb rendiments superiors als 300.000 euros i de professionals dedicats als serveis de neteja o al ball que escassament superen els 6.000 euros anuals.
En les estadístiques d’origen tributari sempre cal tenir en compte que les quantitats mitjanes, com la que figura en el gràfic anterior, poden tenir el problema d’incloure dins la població persones que tenen tan sols una dedicació parcial a l’activitat; en el cas anterior, contribuents de la qual relació amb les activitats empresarials o professionals són marginals. Aquest fet provoca que les mitjanes resultin baixes respecte al que s’esperaria a priori. Aquesta circumstància es veu molt bé quan s’analitza la distribució dels empresaris per trams de rendiments, com es fa en el Gràfic 4, en què figura aquesta distribució en tres anys diferents per veure la seva forma, la seva evolució, la seva estabilitat en el temps i les seves principals mesures (mitjana, mitjana, decil 9).
Com en uns altres casos ja coneguts (com la distribució salarial a partir de fonts tributàries ), la distribució té un tram inferior molt nombrós, el que indica l’existència de persones per a les quals els rendiments empresarials no són la principal font de renda. En aquest sentit no cal oblidar que, com es pot comprovar en l’estadística, al voltant d’un 30% de les rendes totals que tenen aquests empresaris individuals procedeixen de salaris. Si la distribució es restringeix tan sols a aquells contribuents rendes empresarials de les quals són més de la meitat de les seves rendes totals, el panorama canvia substancialment (Gràfic 5).
El seguiment conjuntural del grup principal d’aquestes empreses, les que declaren segons estimació directa, es pot fer trimestralment amb la informació que proporciona l’Observatori de marges empresarials (tractat en diverses entrades de newsletters anteriors).
Finalment, si el que es vol és posar en context a aquestes empreses comparant-les amb empreses similars amb forma societària es pot acudir a l’Estadística de PIMES societàries i no societàries que analitza conjuntament, des de l’exercici 2017, les pimes no societàries en estimació directa i les empreses societàries de reduïda dimensió. Un exemple dels resultats que es poden consultar en aquesta publicació són els que es recullen en el Gràfic 6.
