La justícia avala l’ús del valor de referència cadastral, més proper al preu del mercat, per fer tributar la compra d’habitatges barats en subhastes, malgrat el càstig fiscal que suposa a les operacions a baix cost.
Els immobles que surten a subhasta solen tenir descomptes entre el 20% i el 50%. Tot i això, el Tribunal Superior de Justícia de Galícia (TSJG) recolza en una sentència recent que els contribuents paguin l’impost de Transmissions Patrimonials sobre el valor de referència del bé en comptes de pel preu real d’adquisició.
Concretament, la decisió, del 24 d’abril passat, obliga una parella que va comprar un pis per 116.700 euros en una subhasta a tributar-lo pel seu valor de referència, que pujava a 163.900 euros.
Els ciutadans van recórrer l’autoliquidació de l’impost al·legant que el valor de referència vulnerava el principi de capacitat econòmica. El TSJG, no obstant, s’acull a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) del 12 de febrer passat que va avalar aquest valor que quantifica la Direcció General del Cadastre i conclou que, tenint l’immoble un valor de referència, no pot prevaler el de l’adjudicació.
La sentència recorda que des que el gener de 2022 va entrar en vigor el valor de referència cadastral per tributar la compra, herència o donació d’immobles, aquest aplica per a qualsevol tipus d’adquisició, ja sigui per subhasta administrativa (l’habitatge queda en mans públiques per deutes amb Hisenda o la Seguretat Social), judicial (procedents d’execucions hipotecàries i embargaments) notarial (voluntàries) o privades (bancs i empreses amb actius immobiliaris).
Només se substitueix el valor de referència si el preu declarat per les parts o el de mercat fos més gran.
El TSJG justifica que el Constitucional ja va assenyalar que el legislador té un ampli marge de llibertat per escollir com es determina el fet imposable d’un impost i pot recórrer a tècniques en què no es produeixi una quantificació exacta de la capacitat econòmica, sinó que gravin rendiments mitjans o potencials.
En aquest cas -va justificar la Cort de Garanties-, la Llei contra el frau fiscal del 2021 va optar per aquest valor de referència en comptes del real, el declarat en l’operació o el preu de l’immoble per evitar deixar a “l’arbitri” de les parts la contribució i també per reduir la litigiositat que es produïa entre contribuents i Agència Tributària pels habitatges.
“Sent l’adquisició d’un bé immoble un índex de capacitat econòmica real, l’opció legislativa dirigida a la quantificació a través d’un sistema objectiu com és el del valor de referència, es pot reputar constitucionalment legítima en haver-se articulat amb ple respecte al principi de capacitat econòmica com a mesura del gravamen”, ha indicat el TC.
“Ens trobem davant d’un sistema de quantificació objectiva de capacitats econòmiques potencials que compta amb una justificació raonable i suficient des del punt de vista constitucional, […] no només per gravar valors mitjans o potencials propers als de mercat, sinó també per haver arbitrat el legislador la possibilitat de lʻestimació directa de les bases imposables”, ha conclòs.
Sota aquesta premissa, el TSJG recorda que el Cadastre calcula el valor de referència dels immobles a través dels preus de compravendes d’una zona que l’hi comuniquen els notaris, sense que pugui arribar a assolir el valor de mercat. Afegeix que el contribuent pot impugnar el valor de referència, encara que hi recau la càrrega de la prova d’acreditar les incongruències del Cadastre.
