Les societats patrimonials no queden al marge de les noves exigències antifrau en matèria de facturació, que imposen el Reglament de Requisits de Sistemes Informàtics de Facturació (RRSIF) i el Reglament RD 1007/2023, de 5 de desembre (Veri*Factu), segons aclareix l’Agència Tributària (AE).
En tributar per l’impost sobre societats, entren de ple en l’àmbit d’aplicació de la norma, sense que l’absència de plantilla laboral o la mera condició d’entitat forquilla d’actius serveixi d’escut per eludir-la.
Per tant, en el moment en què recorrin a qualsevol suport informàtic o programari per emetre o registrar les seves factures, aquest sistema haurà de complir de forma obligatòria els estàndards legals de traçabilitat, inalterabilitat i registre segur exigits per l’Administració tributària.
Un calendari ignorat
Veri*factu serà obligatori des de l’1 de gener de 2027 per a societats i altres entitats subjectes a l’impost sobre societats, mentre que autònoms i la resta de contribuents per IRPF es veuran obligats a emprar-lo a partir de l’1 de juliol de 2027.
Això no obstant, estaran exempts aquells que ja declarin sota el sistema SII (Subministrament Immediat d’Informació, per facturar més de 6 milions d’euros), els qui tributin en territoris forals amb TicketBAI (País Basc i Navarra) o els qui emetin factures purament en paper de forma manual.
Les entitats que declaren l’impost sobre societats han d’adaptar els seus sistemes informàtics de facturació (SIF) als requisits del RRSIF.
La resta d’obligats tributaris hauran de complir aquesta obligació abans de l’1 de juliol de 2027.
La factura electrònica entre empreses i professionals seguirà un calendari diferenciat. La seva aplicació començarà 12 mesos després de l’entrada en vigor de l’ordre ministerial corresponent per a les empreses que superin els vuit milions d’euros de volum d’operacions i 24 mesos després per a la resta.
Aquest canvi afectarà especialment sectors tradicionalment menys digitalitzats o amb un perfil de facturació molt atomitzat, com ara el comerç minorista (retail), l’hostaleria, els serveis professionals independents (advocats, consultors, arquitectes) i el sector de la construcció i les reformes. Són activitats en què és molt comú emetre factures simplificades o tiquets a clients finals.
Cal tenir en compte que quan un empresari emeti les seves factures en paper, sense utilitzar un SIF, lliurant-ne posteriorment aquestes al seu assessor, qui sigui l’encarregat de desenvolupar les activitats de comptabilització, porta de llibres registres de factures emeses i presentació d’autoliquidacions no afecta el RRSIF, com tampoc el client.
Un dels principals punts de confusió actualment és la diferència entre factura electrònica i Veri*factu. Tot i que tots dos formen part del procés de digitalització de la facturació, no són el mateix.
La factura electrònica regula el format i l’emissió dels justificants entre empreses i autònoms, assegurant-ne l’autenticitat i facilitant-ne el control. Veri*factu fa referència al mateix sistema informàtic que garanteix la integritat, traçabilitat i inalterabilitat dels registres de facturació davant de l’Agència Tributària.
