Actualitat

Primers entrebancs en la reclamació de les despeses d’hipoteca: què fer en aquests casos?

Comparteix

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en whatsapp
Compartició en email
Compartició en print

Associacions de consumidors avisen que hi ha algunes entitats que no accepten les reclamacions presentades a les oficines bancàries i que envien els clients a fer-ho per internet

Aquest mes de febrer, associacions de consumidors i despatxos d’advocades han notat un augment de les reclamacions de les despeses de la hipoteca. Són les referides a taxació, gestoria, registre i notaria, que els clients van pagar en les hipoteques firmades abans del 2019. Diverses sentències del Tribunal Suprem han sentenciat que li tocava al banc pagar-ho i la notaria s’hauria d’haver pagat a mitges.

Les reclamacions van revifar quan el 25 de gener passat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va donar més marge de temps per poder reclamar i no va marcar una data a partir de la qual es començaria a comptar el termini de prescripció. Va tombar així les tesis d’alguns jutjats i de l’Audiència Provincial de Barcelona que considerava que el termini havia caducat.

Els grans bancs van notar un repunt de les reclamacions l’any passat i, tot i que no s’ofereixen dades, la majoria d’entitats apunten que aquest any s’han incrementat.

Des de llavors, associacions de consumidors com l’OCU s’han trobat amb les primeres queixes dels clients: diuen que s’han trobat que van a les oficines bancàries a presentar la reclamació amb tota la documentació i no els l’accepten i els la fan presentar per via telemàtica. La delegada a Catalunya de l’OCU, Esther Lorente, assegura que els bancs no poden negar-se a rebre aquesta documentació. Entén que se’ls pot fer feixuc, però que “són els drets del consumidor”.  I ho consideren una pràctica per “dissuadir” els consumidors de tirar endavant amb la reclamació.

 

Què fer si em diuen que ha prescrit?

“Abans les entitats no estaven per la labor i deien ‘ja ens trobarem als jutjats'”, explica Dávalos. I ara han notat un canvi.

Alguns clients han rebut cartes com a resposta en què el banc reconeix la “nul·litat” d’aquesta clàusula. Amb tot, avisen els clients que el termini per reclamar ha prescrit perquè segons la normativa vigent “és de 5 anys des que es va conèixer el caràcter abusiu de la clàusula de despeses” i ara ja hauria “prescrit”.

Les advocades expliquen que han vist aquest argumentari en respostes del BBVA i entitats vinculades al Banc Santander. En aquests casos, recorden al banc i als clients que el Codi Civil català marca la prescripció als 10 anys i les primeres sentències del Tribunal Suprem van sortir el 2015, així que encara no haurien prescrit fins al 2025.

També diuen que el banc les envia “per inèrcia” amb el Codi Civil espanyol. I afegeix Dávalos que tal com deia la sentència europea, precisament, “els 10 anys no han de començar ni amb la data de les factures ni de la jurisprudència del Tribunal Suprem”Per això recomanen enviar una segona carta recordant al banc aquest context.

Algun banc està pagant?

“En línies generals les entitats no estan responent com ens agradaria”, afegeixen les advocades. I coincideixen que s’estan trobant que Caixabank sí que estaria “tornant els diners” i la majoria de clients que han reclamat estarien cobrant.

En la presentació de resultats de Caixabank, el seu conseller delegat, Gonzalo Gortázar, va anunciar en roda de premsa que estaven “retornant les despeses hipotecàries a qui reclami i presenti la factura corresponent”. 

En aquests despatxos encara no han tingut notícies sobre les reclamacions presentades al Banc Sabadell.

 

Per continuar llegint entra al següent enllaç: https://www.ccma.cat/324/primers-entrebancs-en-la-reclamacio-de-les-despeses-dhipoteca-que-fer-en-aquests-casos/noticia/3279813/