Quan parlem de reorganitzacions empresarials, el ciutadà té la idea d’operacions que només afecten grans empreses, molt allunyades del dia a dia de la majoria dels empresaris d’aquest país, que no són cap altra cosa que pimes. És el que suggereixen els termes de fusions, escissions, canvi de valors o aportacions de branques d’activitat. Tanmateix, la realitat és molt diferent. Estem davant de processos molt comuns a la pràctica, que clar que realitzen els grans grups empresarials, però que també faciliten el creixement dels petits empresaris, així com la millora de l’estructura dels seus negocis.
Aquesta afirmació es demostra de forma molt clara per la via de l’exemple. Imaginem un empresari que desenvolupa la seva activitat com a persona física, amb un conjunt d’elements productius afectes al seu negoci. Amb el pas del temps, és possible —i desitjable— que l’esmentat negoci creixi i que aquest empresari consideri que ha arribat el moment de constituir una societat, a la qual aportarà tals elements. Això pot ser convenient per múltiples raons, com poden ser el desig de limitar la seva responsabilitat personal, passant per una professionalització més gran de la gestió o obrir la porta a l’entrada d’inversors aliens, mitjançant futures ampliacions del capital de la nova societat. El canvi d’estructura empresarial exigeix la realització de transmissions d’actius.
Doncs bé, a conseqüència de tals transmissions, es poden posar de manifest rendes que, en principi, seran objecte de tributació. Així, l’empresari que aporta el seu negoci a la nova societat pot obtenir un guany patrimonial per diferència entre el valor comptable dels elements que aporta —el seu valor d’adquisició menys l’amortització acumulada— i el seu valor de mercat en el moment de l’aportació.
En tals casos, el gravamen d’aquestes rendes suposa un obstacle pràcticament insalvable per a la realització de tals operacions, ja que, d’un costat, els guanys poden ser d’import considerable i, d’un altre, els subjectes passius es veuen obligats a satisfer el tribut quan no han monetitzat tals guanys. Això és, se’ls imposa el pagament de l’impost quan no han obtingut cap liquiditat a conseqüència de l’operació.
Continua llegint l’article d’opinió aquí.
