L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), organisme dependent del Ministeri d’Economia, prepara una nova norma que obligarà els auditors a examinar amb més detall si les pimes podran continuar funcionant durant, almenys, els 12 mesos posteriors a la formulació dels comptes.
Per això, els responsables d’aquests negocis han de justificar, amb previsions i dades econòmiques, que disposen d’ingressos, liquiditat i finançament suficients per mantenir l’activitat.
Així, quan una empresa acumuli pèrdues, problemes de liquiditat o dificultats per pagar i refinançar els deutes, l’auditor examinarà si les mesures previstes per evitar el tancament són viables. De manera que, si continuen existint dubtes sobre el futur del negoci, hauran d’aparèixer expressament a l’informe d’auditoria, al qual poden accedir bancs, proveïdors, socis i inversors.
La proposta preveu aplicar aquesta nova norma als exercicis iniciats des de l’1 de gener de 2027 i, en tot cas, als encàrrecs contractats des de l’1 de gener de 2028. De fet, el projecte adapta a Espanya la Norma Internacional d’Auditoria 570, anomenada Empresa en funcionament, i modifica 22 normes més.
Els auditors comprovaran les previsions utilitzades per defensar la viabilitat del negoci
La finalitat de la nova norma és comprovar si una pime pot mantenir la seva activitat, pagar les seves obligacions i fer els seus actius dins del funcionament normal del negoci.
Amb anterioritat, els auditors havien de valorar ja la continuïtat empresarial; però la revisió concreta al detall les comprovacions que hauran de fer. «Analitzaran, a partir d’ara, el model de negoci, els riscos del sector, les necessitats de finançament, els fluxos de caixa previstos i els procediments pressupostaris de la direcció», va aclarir a aquest diari el consultor Fermín Garro Velázquez.
No n’hi haurà prou d’acceptar les xifres presentades pels administradors, perquè l’auditor revisarà el mètode de càlcul, les hipòtesis i la fiabilitat de les dades. «I comprovarà a més que les estimacions siguin coherents entre si i amb la informació utilitzada per l’empresa en altres àrees», va assenyalar Garro Velázquez.
Pèrdues, manca de liquiditat o deutes vençuts poden activar una revisió més profunda
La norma recull senyals capaços de provocar dubtes sobre la supervivència empresarial, com ara pèrdues importants, fluxos de caixa negatius recurrents o impossibilitat de pagar puntualment als creditors. «A més», va continuar el consultor, «inclou l’incompliment de préstecs, dificultats per refinançar deutes, pèrdua de crèdit de proveïdors o manca de recursos per a inversions imprescindibles».
Aquestes circumstàncies no signifiquen automàticament que el negoci hagi de tancar, però obligaran l’auditor a estudiar les solucions dissenyades pels responsables. Poden consistir a vendre actius, renegociar préstecs, obtenir finançament, reduir o ajornar despeses i ampliar capital.
El professional valorarà si aquestes mesures redueixen el risc, resulten factibles i es poden executar. «I per comprovar-ho podrà revisar pressupostos, actes, documents sobre vendes d’actius i comunicacions amb bancs o altres finançadors».
Els administradors hauran de donar suport per escrit als seus plans per evitar el tancament
Quan l’estratègia depengui de renovar una línia de crèdit, l’auditor podrà sol·licitar confirmació externa sobre la seva existència i condicions, especialment si hi va haver problemes a les renovacions anteriors. Sense aquesta confirmació, l’empresa es pot veure obligada a acreditar altres fonts de finançament.
«En molts petits negocis, la continuïtat pot descansar en aportacions del soci, del propietari-gerent o d’una empresa vinculada», va comentar Garro Velázquez. Per això no n’hi haurà prou amb una promesa genèrica, “perquè hauran d’existir proves de la intenció de prestar aquest suport i de la capacitat econòmica per mantenir-lo”.
Així, els administradors lliuraran manifestacions escrites sobre el mètode, les hipòtesis i les dades utilitzades, a més de confirmar que han comunicat tots els riscos coneguts. Si es neguen a fer l’avaluació, ampliar-la fins als 12 mesos o aportar informació suficient, “serà l’auditor qui valorarà, d’acord amb la seva experiència i el seu criteri professional, com afecta aquesta negativa a la seva opinió”, va aclarir l’expert.
