En efecte, l’escenari en què es desenvolupa l’economia catalana en aquests darrers trimestres ha canviat, i molt, respecte a la recuperació que s’observava des del 2013 fins al 2019. En els dos darrers han entrat en escena factors amb gran incidència sobre el funcionament de l’economia. En destaquen quatre: 1) el 2020, la pandèmia, que no només va alterar la salut sinó també la producció, el consum i l’abast de la intervenció dels estats en les economies de tot el món; 2) el 2021, la crisi de subministraments energètics (amb forts augments de preus) i l’escassetat de matèries primeres i productes semielaborats, que va provocar un daltabaix notable en el sistema productiu europeu i un alentiment de la recuperació que s’esperava; 3) el 2022, la invasió russa a Ucraïna, que ha accentuat la crisi energètica i n’ha desencadenat una altra de productes alimentaris bàsics; i 4) que ve de lluny i que no para d’agreujar-se, la crisi climàtica.
Aquests factors, entre altres, impossibles de predir fa només uns anys, ens han instal·lat en un entorn clarament dominat per la incertesa, la qual cosa dificulta predir. En qualsevol cas, en aquest entorn, la valoració de la conjuntura econòmica catalana actual em sembla que es pot sintetitzar en 11 punts destacables.
Llegeix l’article d’opinió complet de Modest Guinjoan en el següent enllaç:
https://www.elnacional.cat/ca/opinio/economia-catalana-modest-guinjoan_788208_102.html
