El PP ha convertit l’impost de successions i donacions (ISD) en un camp de batalla polític. Les autonomies que van passar de governs socialistes a populars en les eleccions del maig passat –Comunitat Valenciana, Aragó, La Rioja i Balears– s’apunten a les bonificacions gairebé totals en aquest tribut que anteriorment van posar en marxa Madrid, Andalusia o Galícia. Així, les comunitats d’alta fiscalitat, com les anomenen alguns, queden reduïdes a Catalunya, Castella-La Mancha i Astúries, que és on els hereus tributen més per una herència.
Fins i tot, el PP promou una proposició de llei per eliminar l’impost de successions i donacions en totes les comunitats, però no la tramita en el Congrés, sinó en el Senat, on gaudeix de majoria absoluta. A més, els populars proposen que el govern de Pedro Sánchez compensi les autonomies per la pèrdua d’aquest tribut amb l’import recaptat a l’anterior exercici fiscal, prop de 2.800 milions d’euros. Encara que aconsegueixin aprovar-ho en el Senat, es requereix la ratificació del Congrés i, per a això, necessitarien el suport de formacions com el PNB o Junts que, en principi, són partidàries de la seva eliminació. El PSOE ja ha anunciat, en boca del ministre Félix Bolaños, que presentaran un recurs davant del Tribunal Constitucional si els populars tiren endavant amb aquesta iniciativa legislativa.
En tractar-se d’un impost cedit, gestionat per les comunitats, cada govern autonòmic l’aplica a la seva manera.
A les comunitats en les quals ja era barat heretar, en els últims mesos se n’han afegit d’altres, que ja han introduït canvis o bé ho faran aquest 2024. Es té en compte el grau de parentiu, l’edat (els descendents directes menors de 21 anys corresponen al Grup 1 i, els més grans i cònjuges, al Grup 2), així com el tipus de béns.
Per poder veure la situació sobre aquest impost en altres comunitats accedeix aquí.
